La utopia d'una solució pacífica


 

El ser humà és egoista, per això, qualsevol signe d'empatía quedarà sempre soterrat pels diners. Hi ha que sempre guanyen, i per tant, hi ha que sempre perden, fins i tot la vida. Si els que declaren les guerres fossin els primers a morir en elles, la primera conseqüència seria que hi hauria molts menys conflictes armats al món. O millor encara, simplement no hi hauria. No parlo de liderar els exèrcits com es podia fer a l'antiguitat o a l'edat mitjana. Em refereixo que si la víctima número 1 fos el qui ha iniciat el conflicte, i ho sabés abans de començar-lo, faria el que fos per arribar a una solució consensuada. Malauradament, mentre les víctimes siguin altres o els fills d'altres, això no canviarà i continuarem com fins ara. Entenc que és una idea totalment ingènua, utòpica i irreal. Com a humanitat, encara ens queda molt marge per millorar, pràcticament tot.

Publica un comentari a l'entrada

Més recent Anterior