Si darrerament no entens els anuncis de la tele, no t'espantis, no et passa res greu. Simplement, ens estem acostant a aquesta època de l'any en què la "caixa tonta" és plena d'anuncis de colònies.
I per alguna raó que no s'enten, han de ser rars, encriptats, surrealistes i amb models de passarel·la molt elegants, però això sí, tot molt fred i seriós, no s'escapa un somriure ni per casualitat. I tots són iguals, no importa la marca. Es veu que pels publicistes, la imatge de la sofisticació és aquesta.
Jo vull un anunci en què la gent surti rient, que vegis que s'ho passen bé, i que la colònia, la que sigui, doni alegria a dojo. I si això el fan d'una manera que es pugui veure la sofisticació de la fragància de torn, encara millor. Ahí ho deixo, publicistes.
