Simpática Ilustración sobre aliens y la psicología humana. Una lectura obligada para cualquier civilización avanzada que quiera interactuar con los humanos por primera vez. Cubre las emociones humanas primitivas, las estructuras sociales tribales y por qué creen en los 'horóscopos' pero cuestionan la ciencia. También incluye una sección de preguntas tipo ¿Cómo reaccionar cuando un humano te muestra una 'foto de bebé'?
Llevamos décadas enviando señales de radio y televisión hacia el espacio exterior. Si alguna civilización alien es capaz de decodificar estas señales, ¿que pensaran de nosotros?
Coses gracioses de dracs amb gats. Tots sabem que als gats els agrada dormir i que algunes vegades ho fan en els llocs més insospitats. Els pots trobar en qualsevol lloc i això és precisament el que li ha passat a aquest drac.
En aquesta imatge podreu veure una divertida escena d'un drac amb els ulls ben oberts mirant-se sorprès un gat què s'ha adormit acurrucat a la seva cua. Perfecte per despertar somriures i passar una bona estona fent córrer la imaginació.
Qui no voldria tenir de mascota a aquest drac. Un regal ideal per a aniversaris i festes per a nadons (baby shower). Tambè els agradarà als amants dels dracs, gent petita i no tant petita, i per a tots els que encara recorden el nen que tots portem a dins.
Curiositats: com quasi la gran majoria de les meves il·lustracions, està feta amb aquarel·la.
Si us agrada el disseny, el podeu aconseguir clicant en Amazon.
Aquest Nadal he pogut fer una versió pròpia de realitat augmentada, però sense ulleres 3D ni res semblant.
Havia agafat un ebook de la biblioteca sobre vida i obra d'Antoni Gaudí i aprofitant que hi era a Lleó me n'he anat a la plaça Sant Marcelo, m'he assegut i he tornat a rellegir la part que hi parlava de la casa Botines. Ha estat una sensació diferent, perquè tots els detalls de què hi parlava el llibre, els podia veure in situ.
Per Gaudí, l'artístic havia de ser també funcional i el funcional havia de ser igualment artístic. Això donava com a resultat, trobar solucions diferents i creatives. Per exemple, els ampits de les finestres els va fer inclinats, de tal manera que la neu relliscava evitant acumulacions. En aquests darrers anys neva poc a Lleó, però a la dècada de 1890, segurament el feia molt sovint.
Amb les torres a les cantonades, aquesta construcció sempre m'ha recordat a un castell. A més, el Sant Jordi lluitant amb el dragó que hi ha a sobre de la porta, ajuda a crear aquesta sensació de fantasia.
Si us apropeu, després de la visita us podeu ficar pels carrerons que travessen el carrer Ample en direcció a la Catedral i anar a fer uns vins. El costum és anar canviant de bars i a cada un paga una persona diferent. Així com què no vol la cosa, un pot tornar a casa bastant content, i encara rai que amb el vi donen també una tapa que ajuda a empassar-lo millor.
Hi havia una vegada un alegre ninot de neu que adorava celebrar el Nadal. Sempre saludava tothom amb un càlid "Ho Ho Ho!". Aquesta divertida samarreta és ideal per compartir l'esperit nadalenc amb la família durant aquestes festes.
He de reconèixer que de petit no m'agradava pas el circ. Més tard, a Gaby, Fofó i Miliki,
els veia de tant en tant perquè a qui li agradava era al meu pare. I així, fins que aquest divendres vam anar a veure un espectacle multidisciplinari del qual pràcticament no sabíem res.
Realment va ser tota una sorpresa, artistes joves amb artistes grans i experimentats. Parlant del que
és nou i vell, del lloc que la societat ens atorga i del moment en què
acabem en un magatzem oblidat, quasi sense adonar-nos. La cosa que havia
començat bé, anava millorant encara més, amb unes bones vibracions amb
tocs de bon humor i molt bon rotllo. Sense oblidar que la música i veu
era en directe. Tot va acabar amb el públic dempeus, aplaudint i agraït per el que acabava de veure.
Després, al vestíbul vam tindre l'oportunitat de poder parlar amb els artistes. De GraziellaGalán i Fernández Vanelli, "Tinga",
els més veterans, em va impressionar l'energia que irradiaven, ella amb
una flexibilitat i cos juvenil, i d'ell, l'alegria amb què viu cada
instant. Li vaig preguntar com ho feia per conservar-se tan jove, i em
va respondre que la clau és gaudir de tot el que facis. Va dir també, i
no pas menys important, fer el que més ens agradi, si podem a temps
complet i si no a estones, però fer-lo. Crec que em va fer un regal
doble, un amb l'espectacle i l'altre amb la xarradeta. Total, que ens en
vam anar a casa contents i radiants. No es pot demanar més.
Halloween és potser, el moment més adient per a les il·lustracions
esgarrifoses i creatives. Shakespeare amb una carabassa. Ser, o no ser? L'esquelet, Halloween, calaveres, ossos i carabasses. És l'ocasió perfecta per
gaudir de cases embruixades, trucs o regals i festes divertides! Shakespeare parlant amb una carabassa.
Menjar,
o no menjar? Aquest disseny peculiar és perfecte per Halloween. És
divertit i inquietant, el que el fa ideal per a esdeveniments com
Halloween.
Probablemente, estas sean las calaveras más raras y divertidas que hayas visto.
Lleva
esos divertidos diseños contigo y atrae todas las miradas. Cada
camiseta presenta un diseño de calavera único y espeluznante, perfecto
para tus salidas con amigos. Aún estás a tiempo de comprar tus camisetas
de Halloween.
Sorprende a tus amigos y familiares con un regalo único y temático. Perfectas
para fiestas de Halloween, eventos temáticos o simplemente para mostrar
tu gusto por lo macabro y divertido. Camisetas ideales para cualquier
ocasión. Compralas en Amazon.
Avui he llegit al diari un paràgraf que m'ha fet bellugar la neurona. La
frase que m'ha intrigat és la següent, "La majoria de les persones són
bones, encara que de vegades s'equivoquin fent el que creuen millor.",
és un tema del qual segurament, algunes vegades hem rumiat i conversat. Una variant
és, "És l'home bo per naturalesa?"
Crec que la majoria de la gent actua
de bona fe perquè no deixem de ser animals socials i necessitem als
altres com l'aire que respirem. Està comprovat que les persones que
socialitzen més, viuen més anys amb una millor qualitat de vida. Però és
complicat donar una opinió, perquè hi ha un munt d'arguments a favor i
en contra. En el fons, jo crec que sí. És l'única manera d'explicar per
què no ens hem extingit encara. Inclús es podria dir que dintre
de la maldat pot haver-hi petits clars de bondat i a l'inrevés. D'alguna
manera no hi ha clars o foscos sencers i tots tenim alguna
tonalitat de grisos. Així mateix, també penso que cada persona és un món
i les seves circumstàncies.
A la frase en qüestió hi ha un parell de paràmetres que poden ser prou
subjectius. Primer, la consideració de "persones bones" pot canviar
d'una persona a un altre. I segon, el que per uns pot ser una equivocació, per uns altres pot ser tot un encert.
Un dia, treballant a biblioteques, una dona gran va venir a recollir una reserva, però no havia
utilitzat mai el servei d'autopréstec. La dona em va comentar que hi
havia treballat durant trenta-sis anys en una llibreria, però no sabia
ben bé que havia de fer. Llavors li vaig dir que si volia jo l'ajudava,
que era més fàcil del que semblava. "Primer es posa el carnet amb el
codi de barres cap a dalt aquí, on indica el dibuix". I vaig continuar,
"una vegada detectat, només queda posar el llibre aquí al costat, i el
sistema el llegeix automàticament". "I si vull el tiquet?". "No hi ha
pas cap problema, en acabar, polsa aquí, i el tiquet el sortirà per aquí
a baix, i això és tot". Mentre em donava les gràcies li vaig preguntar,
"què, com l'ha trobat, no és complicat, no". La senyora continuava
dient-me "és vostè molt amable, molt amable"
a la qual cosa li vaig dir, "bé, però això és el normal, no és així..."
i em va contestar "que no, normalment, no era així", i amb un pas
reposat es va dirigir cap a la sortida on l'esperava el seu home. Em
vaig quedar per uns moments pensant en aquesta microconversa,
agradable, per una banda, però amb un sabor agre per un altre. A mi
personalment m'agrada atendre a la gent gran perquè és molt agraïda i
solen tenir converses interessants. Sé que molts dels meus companys
tenen la mateixa diligència i predisposició que jo. Però com persones
que som, podem tenir uns dies millors que d'altres. En tot cas, estem
aquí per ajudar-vos sempre que el necessiteu.
G
M
T
Y
Text-to-speech function is limited to 200 characters
Quan pensem en vida extraterrestre, ens imaginem humanoides més o menys
semblants a nosaltres. Els més prudents potser es conformen a trobar
vida a escala microscòpica o poca cosa més.
Jo penso que hi ha vida a
fora dels confins de la terra, si existim nosaltres, per què no pot
haver-hi vida en altres llocs. També crec que no té per què assemblar-se
gaire a res conegut. La varietat de vida al nostre planeta és
increïblement variada i sorprenent.
Per exemple, existeix una mena de
gamba, un camaró conegut com a Mantis pallasso o arlequí, menys conegut com a "Odontodactylusscyllarus". És un animal sorprenent i molt vistós. Té dues peculiaritats que el fan diferent de la resta d'animals, La primera és que té una de les millors visions del regne animal, uns ulls amb 12 fotoreceptors, nosaltres només en tenim 3, la gamma de llum que pot veure va de la ultraviolada fins a infrarojos, i la segona és que és capaç de llançar una mena de bombolles amb una acceleració brutal i a una velocitat increïble, com si fossin projectils. És un depredador nat.
Per tant, si arribem a trobar vida a fora de la terra, de quina manera ens sorprendrà? Mentre arribi aquest moment, prefereixo imaginar-los de color verd, divertits, despistats o marejats, podeu triar.
Per cert, aquesta il·lustració és un petit homenatge al conte de "El Petit Príncep" d'Antoine de Saint-Exupery.
Les notes floten en l'aire després de sortir recaragolant-se. El músic està entregat tocant amb tota l'ànima i els oients escoltant extasiats i alhora, el bell instrument sembla ballar al ritme de la música.
També els podeu trobar en altres peces de roba i altres mercats:
Samarretes en català amb missatge. Pels que no el sàpiguen, "Si em punxen no em treuen sang", és una frase típica catalana que significa perplexitat o sorpresa. Tot i que aquí, a qui es punxa és a un ximple i divertit tomàquet.
Samarretes en Català amb Missatge. Frases fetes originals en català per portar amb tu allà on vagis. Per qui no ho sàpiga, és una manera indirecta i amigable de dir que algú necessita anar a orinar. Així que, quan l'escoltis a algú, ja saps a què fa referència.
Añade estilo y funcionalidad a tu dispositivo con este PopSocket de un colorido i agradable mandala. Perfecto para quienes buscan un accesorio único, decorativo y que también sea práctico, este PopSocket ofrece un agarre seguro para evitar caídas y un soporte ajustable para facilitar la visualización de videos y fotos. Compatible con la mayoría de los teléfonos y tablets, este accesorio es un regalo ideal para tus amigos y familiares.
¿Nunca habéis visto un dragón paseando en una moto?
Divertida y fantástica Ilustración en acuarela de uno pasándoselo a lo grande en un scooter. Con un estilo desenfadado y infantil, es un regalo ideal para niños, entusiastas de dragones y fanáticos de los scooters y motos.
Ahir, 31 de maig, vam veure a casa la pel·lícula "CryMacho".
Ens va agradar molt, tant que vam començar a cercar els noms dels intèrprets
que acompanyaven a Eastwood. Va ser força interessant, però la sorpresa
va venir quan per pura casualitat, veiem la data de naixement del prota i director. Resulta que vam veure la pel·lícula en el dia que
Clint Eastwood complia anys. Per molts anys, Clint Eastwood!!!
Diseño exclusivo de un árbol de raíces fuertes que simbolizan la resistencia y la conexión con la naturaleza, dando vida a un abanico de colores.
Ideal para uso diario, actividades al aire libre o como regalo para amigos y familiares amantes de la naturaleza.
Funda protectora de dos piezas fabricada con una carcasa de policarbonato de primera calidad resistente a los arañazos y un revestimiento de TPU amortiguador que protege contra las caídas.
¿Qué podemos decir que no se haya dicho ya de esta atrocidad que
está pasando en Gaza? Tenemos que, entre todos, detener la muerte
indiscriminada y sistemática de una población civil indefensa.
Estamos
evidentemente, en contra de cualquier tipo de terrorismo, pero igualmente, estamos en contra
de un aniquilamiento sistemático del pueblo
palestino. Resulta increíble que un pueblo que padeció un exterminio
sistemático por parte del nazismo, sea capaz de repetir la misma salvajada contra otros seres humanos.
G
M
T
Y
Text-to-speech function is limited to 200 characters
Gent incívica hi ha hagut sempre, és veritat. Però quan es barreja
incivisme amb egoisme passa això, que agafem un llibre de la biblioteca
i te'l trobes tot subratllat o ple d'anotacions, o tot a l'hora.
Llavors t'adones que també existeixen els incívics il·lustrats. El
primer que penso és, si volies el llibre per estudiar, et fas les
anotacions a part en un paper com hem fet sempre. I si t'agrada ratllar,
esgarrapar, doblegar les pàgines, etc. compra't un, no siguis garrepa.
Perquè després de tu, aquest llibre el prendrà en préstec un altre
usuari i se'l trobarà fet un cromo. No sé pas què pensareu vosaltres,
però crec que per una cosa que funciona bé com són les biblioteques públiques, tots plegats hauríem de fer un petit esforç per cuidar-les. Els incívics il·lustrats també.
