Circ-Teatre-Documenal
He de reconèixer que de petit no m'agradava pas el circ. Més tard, a Gaby, Fofó i Miliki, els veia de tant en tant perquè a qui li agradava era al meu pare. I així, fins que aquest divendres vam anar a veure un espectacle multidisciplinari del qual pràcticament no sabíem res.Realment va ser tota una sorpresa, artistes joves amb artistes grans i experimentats. Parlant del que és nou i vell, del lloc que la societat ens atorga i del moment en què acabem en un magatzem oblidat, quasi sense adonar-nos. La cosa que havia començat bé, anava millorant encara més, amb unes bones vibracions amb tocs de bon humor i molt bon rotllo. Sense oblidar que la música i veu era en directe. Tot va acabar amb el públic dempeus, aplaudint i agraït per el que acabava de veure.
Després, al vestíbul vam tindre l'oportunitat de poder parlar amb els artistes. De Graziella Galán i Fernández Vanelli, "Tinga", els més veterans, em va impressionar l'energia que irradiaven, ella amb una flexibilitat i cos juvenil, i d'ell, l'alegria amb què viu cada instant. Li vaig preguntar com ho feia per conservar-se tan jove, i em va respondre que la clau és gaudir de tot el que facis. Va dir també, i no pas menys important, fer el que més ens agradi, si podem a temps complet i si no a estones, però fer-lo. Crec que em va fer un regal doble, un amb l'espectacle i l'altre amb la xarradeta. Total, que ens en vam anar a casa contents i radiants. No es pot demanar més.
