Un dia, treballant a biblioteques, una dona gran va venir a recollir una reserva, però no havia utilitzat mai el servei d'autopréstec. La dona em va comentar que hi havia treballat durant trenta-sis anys en una llibreria, però no sabia ben bé que havia de fer. Llavors li vaig dir que si volia jo l'ajudava, que era més fàcil del que semblava. "Primer es posa el carnet amb el codi de barres cap a dalt aquí, on indica el dibuix". I vaig continuar, "una vegada detectat, només queda posar el llibre aquí al costat, i el sistema el llegeix automàticament". "I si vull el tiquet?". "No hi ha pas cap problema, en acabar, polsa aquí, i el tiquet el sortirà per aquí a baix, i això és tot". Mentre em donava les gràcies li vaig preguntar, "què, com l'ha trobat, no és complicat, no". La senyora continuava dient-me "és vostè molt amable, molt amable" a la qual cosa li vaig dir, "bé, però això és el normal, no és així..." i em va contestar "que no, normalment, no era així", i amb un pas reposat es va dirigir cap a la sortida on l'esperava el seu home. Em vaig quedar per uns moments pensant en aquesta microconversa, agradable, per una banda, però amb un sabor agre per un altre. A mi personalment m'agrada atendre a la gent gran perquè és molt agraïda i solen tenir converses interessants. Sé que molts dels meus companys tenen la mateixa diligència i predisposició que jo. Però com persones que som, podem tenir uns dies millors que d'altres. En tot cas, estem aquí per ajudar-vos sempre que el necessiteu.
