Una manera ràpida de cercar una pel·li és triar-la pel gènere cinematogràfic en què està classificada.
Això
és cert en la majoria dels casos, musicals, terror, policíaques,
western, bèl·liques, ciència-ficció, drames, d'acció, històriques...,
menys en un. Evidentment, l'humor pot ser mot subjectiu; el que fa gràcia a un, no té per què fer-lo a un altre.
Per tant, aquest és el meu punt de vista. Hi ha moltes pel·lícules que si bé acceptes que pertanyen al gènere de comèdia, hauries d'acceptar també polp com animal de companya.
Estic avorrit de veure comèdies en què no rius ni somrius en cap moment. Crec que hauríem de pensar en un nou gènere que s'anomenés alguna cosa semblant com pel·lis "d'entreteniment", o fins i tot, podria haver-hi un que es digués "pel·lis ximples", on ficar la majoria d'aquestes "comèdies". Això, en la resta de gèneres, diria que no passa, o almenys no es nota tant.
Quan busco una comèdia, el mínim que espero és poder riure, encara que sigui almenys alguna vegada. Però sembla que això és demanar massa.
Amb les sèries, la cosa pinta molt millor, n'hi ha moltes que et fas un fart de riure.
Poso una llista curta de les que crec que es mereixen aquest nom:
The IT Crowd (Series)
The Big Bang Theory
Two and a Half Men
The Office
Hotel Fawlty
Blackadder
Mr Bean
Life of Brian (Pel·licules)
Totes les de Johnny English
Bienvenue chez les Ch'tis
Le Dîner de cons
També podríem incloure les de Charles Chaplin, Harold Lloyd, germans Marx,
Buster Keaton i Jerry Lewis.
Segur que la llista es podria fer més llarga, però aquestes són les que recordo.
Conclusió, fer riure no és fàcil. Només hi ha una cosa pitjor que una comèdia no et faci riure, i és que una pel·li de terror sí que ho faci.