Antigament, el rei de torn liderava el seu exèrcit anant al capdavant, però no van trigar a adonar-se que endarrerint la seva posició a rereguarda, les possibilitats de sobreviure augmentaven moltíssim.
Podríem pensar que si els que declaressin les guerres fossin els primers a caure en elles, hi hauria menys conflictes armats al món. Però sempre hi haurà bojos que moririen per tal de causar un mínim dany al suposat enemic. Malauradament, hi ha molts d'aquests il·luminats al món. Igualment, mentre uns treguin profit i les víctimes siguin els altres o els fills d'altres, això no canviarà gaire i continuarem com fins ara.
Si parlem de les masses, la cosa encara empitjora més. Doris Lessing, en el seu assaig "Les presons on triem viure" parla de l'estrany atractiu que la guerra causa en els homes. És una atracció totalment irracional i sense sentit que es veu ben reflectit a la pel·lícula "Sense novetats al front" de Edward Berger, on l'individu es deixa arrossegar pel pensament col·lectiu.
Amb l'entrada del nou mil·lenni, el panorama no ha millorat gens, tot el contrari, com a individus i com humanitat, encara ens queda molt marge per millorar. Pot ser, el que ens faltarà serà temps, i abans acabarem aniquilant-nos nosaltres mateixos.